Edició de la pàgina «Descripció del projecte»

Partim de la base que l'educació comunitària és un “''proceso que conduce a un encuentro permanente con lo “otro” que la escuela formal no presenta y que el hombre-pueblo rescata ante la necesidad de actuar en la sociedad''” [Pérez Luna, 2005:319]. Per aquest motiu l’educació comunitària “''tiene que estar dirigida a que el sujeto conozca su propia existencia, sus ideales y sus posibilidades de acción con el resto de los sujetos que en su entorno intercambian con el mundo social''” [Pérez Luna, 2005:326].

Per aquest motiu el Reforç Escolar de la Fundació Pare Manel neix amb la necessitat de cobrir una demanda de les famílies per mirar d’acompanyar als i les joves durant el seu temps de treball per a la realització dels deures proposats pel centre educatiu.

Des d’un inici, s’ha pretès complementar la mirada del docent en aquesta tasca de reforç escolar amb l’objectiu de donar rellevància a l’acompanyament que es realitza fora de l’escola per tal de construir una proposta d’educació extesa al barri, on tots els agents educatius (formal, informals i encara més informals) treballin per a uns objectius comuns des d’accions complementàries i coordinades. El Currículum escolar determina els objectius docents de recorregut escolar d’infants i joves. Però existeix un currículum ocult, aquell que té a veure amb les intel·ligències emocionals, socials, relacionals, artístiques…..que no sempre es poden treballar des de l’àmbit escolar.

Actualment, tenint en compte la dilatada trajectòria del projecte, ens trobem en un moment que no només s’ha de treballar segons el currículum escolar, sinó que caldria complementar aquest aprenentatge amb altres competències -emocional, social, relacional, artística,...

Proposem una lectura amplia d’aquestes competències per a identificar quines intervencions cal fer al territori, amb els infants, joves, els seus entorns familiars i tots els agents susceptibles de ser educadors per a optimitzar l’assoliment de la finalitat comuna: l’assoliment de processos d’aprenentatge i experiències escolars positives que permetin a infants i joves estar en disposició de triar el seu camí de futur.

== Principals objectius de la iniciativa ==

Cerquem moure’ns d’un model de coordinació de casos i activitats per anar cap a un model de resposta col·lectiva als reptes educatius del barri, fent un procés educatiu continu que transcendeixi la institució educativa per a que tots els espais siguin del barri, siguin agents d’educació: els i les infants i joves, la família, l’escola, les entitats, les institucions i l’administració, els patis i l’espai públic. Per aquest motiu volem:

* '''Generar una reflexió sobre els espais de reforç escolar, per a redefinir-los i enfocar-los cap a un treball per competències que complementin els temps educatius.'''
* '''Articular un espai d'avaluació i seguiment professional (i potser també famílies i alumnes) dels espais de connexió escola-lleure'''. 
* '''Implementar un model de reforç per competències lligat al Currículum Escolar.'''
* '''Obrir i compartir el model per enriquir el mateix model i perquè el coneixement i la feina feta estigui a l’abast de tothom.''' Em sembla clau compartir la feina feta perquè aquesta es pugui enriquir de les mirades d’altres professionals i el mateix model es pugui adaptar, si fos el cas, a altres realitats. L’educació social no es pot sostenir en el monopoli del coneixement sinó en la mateixa transferència d’experiències significatives.<br />

La proposta d’intervenció és la cerca d'una millora metodològica dins l'àmbit educatiu (escolar i no escolar) dins del territori. Per dur a terme aquesta millora volem moure’ns d’un model de coordinació de casos entre els diferents agents educatius per anar cap a un model de resposta col·lectiva als reptes educatius del barri, fent un procés educatiu continu que transcendeixi la institució educativa perquè tots els espais del barri, siguin agents d’educació. Es pot construir un “equip/comunitat” en la seva totalitat, amb objectius comuns per poder generar canvis positius des de l’apoderament de la mateixa persona. El treball en xarxa requereix consens i consciència dels beneficis assolits.

== Tres principals activitats que s'implementen ==

* Com a dinàmica de treball comunitari, generar un espai de reflexió i avaluació periòdic entre els agents educatius.
* Com a espai d’acompanyament competencial al currículum escolar, generar espais vivencials i d’aprenentatge significatiu per a totes les franges d’edats.
* Incorporar en aquest espai d’acompanyament a les famílies i infants/joves.

== L'eina per implementar ==

Volem mesurar la incidència d’aquest treball i veure si en comptes d’establir espais, anomenats de “coordinació” on intercanviem informació, podem situar l’adolescent al centre de l’acció per establir plans de treball “cooperatius”. Per establir i fer seguiment d’aquests plans de treball cooperatius haurem d'acordar espais presencials de trobada entre les tutores dels adolescents i els educadors del CO. En aquest espai, es fa seguiment d’una sèrie d’indicadors que han estat acordats prèviament i que són susceptibles de ser revisats constantment.
Per tant, el que volem mesurar en un format més o menys tancat serà:
* '''Quantitat de coordinacions''' establertes. Aquí afegim no només les tutories sinó qualsevol comunicació que tingui informació sobre com està l’adolescent. Per tant afegim un correu electrònic o una trucada.
* '''Com s’ha sentit''' l’adolescent durant aquest període de seguiment. Valorar el nivell d’assoliment de la seva gestió de les emocions.
* Si aquest seguiment ha millorat la seva '''percepció''' davant dels reptes escolars. Entenem que si millora aquest apartat, augmentarà la seva '''motivació''' i en conseqüència el seu rendiment acadèmic.
* '''Com s’està relacionant''' l’adolescent amb els iguals i amb els adults. Si aquestes relacions són positives i neixen des del vincle sa, és capaç d’establir comunicacions adequades, mostra assertivitat i empatia...
* Si la '''capacitat crítica''' de l’adolescent és més madura i està més desenvolupada. Aquí podem valorar si és capaç d’autoavaluar-se de forma crítica, és capaç d’establir allò que vol i és capaç de gestionar el seu temps.
* Valorar '''com s’està relacionant amb altres entitats''' del territori que no siguin l’Escola ni el CO. Si això no passa, valorar-ne els motius.
* Valorar com han evolucionat les '''relacions amb la seva família'''. Si aquestes esdevenen positives o cal fer un treball més intens.<br />

També calia tenir en compte per poder realitzar aquesta innovació, una sèrie de passos previs que calia acordar entre les entitats participants.
* Escollir aquells professionals que estaven més propers a realitzar aquesta tasca i poder-la assumir dins dels seus encàrrecs professionals.
* Escollir els adolescents que formarien part d’aquesta prova i acordar que per no desviar certa informació que podríem aconseguir amb les observacions, no els hi diríem que formaven part d’aquesta prova pilot. Els adolescents i les seves famílies ja coneixen d’entrada la tasca que realitzem de forma coordinada amb altres agents socioeducatius (no només les escoles, també si assisteixen al psicòleg del CSMIJ, si està l’EAP, l’EAIA o els CSS). Per tant, pensem que no calia una acceptació explícita perquè aquesta podia desviar certs indicadors sobre l’observació.
* Establir un calendari de trobades presencial per poder realitzar un seguiment acurat i continuat de l’eina. Com he comentat ens hem trobat quinzenalment.
* Explicitar com volíem realitzar els indicadors que volíem mesurar

== Tres impactes més significatius a nivell comunitari i educatiu que heu obtingut == 

* Generar un pla educatiu i operatiu per a l'èxit escolar de barri.
* Consolidar espais de treball conjunt del pla educatiu de barri (potenciar els espais existents "Verdum famílies", "Verdum Educa", "Taula de presència Escola Pia").
* Millorar les expectatives i l'èxit educatiu d'infants i joves del Verdum: millores acadèmiques, relacionals, disminució abandonament escolar, millora en el seguiment individualitzat i col·lectiu.