Diagnòstic del projecte - Historial de revisió

Dani a 15:25, 29 juny 2019

2019-06-29T15:25:10Z

Mostra els canvis

Dani a 15:12, 29 juny 2019

2019-06-29T15:12:13Z

Dani a 14:57, 29 juny 2019

2019-06-29T14:57:53Z

Dani a 14:32, 29 juny 2019

2019-06-29T14:32:26Z

Dani a 14:29, 29 juny 2019

2019-06-29T14:29:57Z

Dani: Es crea la pàgina amb «5. DIAGNÒSTIC DE LA SITUACIÓ En aquest apartat comencem a posar el punt en les connexions entre l’educació social comunitària i el territori del Verdun, posant d...».

2019-06-29T14:28:58Z

Es crea la pàgina amb «5. DIAGNÒSTIC DE LA SITUACIÓ En aquest apartat comencem a posar el punt en les connexions entre l’educació social comunitària i el territori del Verdun, posant d...».

Pàgina nova

5. DIAGNÒSTIC DE LA SITUACIÓ
En aquest apartat comencem a posar el punt en les connexions entre l’educació social comunitària i el territori del Verdun, posant de manifest la necessitat de generar punts en comú per tal millorar i sistematitzar la connexió i treball en xarxa entre els diferents agents educatius del territori de Verdun. Per tant, seleccionarem i filtrarem la informació obtinguda de la revisió documental, del grup de discussió i de les entrevistes, i la posarem a disposició dels objectius de la investigació. Aquest diagnòstic tindrà dos grans apartats que he desenvolupat per la seva importància. El primer apartat pretén oferir un retrat del barri a través de les fonts documentals i les mirades de les persones que treballen al territori. El segon apartat desenvoluparà el CO com a institució i com a agent actiu dins d’aquesta xarxa.
5.1. Primera mirada: Descripció de l’entorn
Començaré aquest apartat apropant de forma breu, la història i acompanyant una anàlisi del context on s’ubica la investigació, Verdun. En aquest eix comentaré algunes dades estadístiques que m’han semblat important destacar. Aquest primer apartat és important en el moment que volem millorar les oportunitats educatives que ofereix el territori des d’una mirada de l’educació comunitària. Per tant, està totalment connectat amb la temàtica de la recerca.
Com a dades importants cal destacar que el Verdun té 12.353 habitants amb una densitat neta de 520,3 habitants/hectàrea que el deixa en el quart de setanta-un barris més dens de la ciutat . Densitat nascuda als anys 50 al moment que es va promoure el “barraquisme vertical ” amb habitatges de baix cost d’entre 17 i 40 metres. La regeneració de tot el barri s’inicià a partir del 1987 i encara dura fins als nostres dies on s’han anat enderrocant els vells edificis i substituint per nous habitatges. Des de llavors, aquesta profunda remodelació del barri ha permès guanyar, nous espais públics, equipaments i serveis.
En definitiva, al territori no s’ha tingut una planificació urbanística que hagi posat la vida de les veïnes i veïns al centre. Això es nota en l’absència d’espais interiors verds, voreres estretes, o la falta d’alguns equipaments importants com per exemple, un CAP, una escola pública bressol o falta de places d’educació secundària obligatòria i postobligatòria.
Per tot això que hem pogut destacar, podem deduir que el teixit associatiu del territori, en alguns casos és insuficient. Insuficient des del punt de vista comparatiu amb altres territoris de la ciutat però cal tenir en compte que a les entrevistes realitzades, a la pregunta de si l’educació comunitària havia “millorat, en els darrers anys” la resposta unitària era que s’havia “millorat molt ”.
En aquests moments i segons l’informe “Dades clau sobre infància i adolescència a Barcelona” editat el desembre del 2017 per l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona, al Verdun viuen 1936 menors de 17 anys (15,65%). Lleugerament per sobre de la mitjana de tota la ciutat que es trobaria al voltant del 15%. Aquesta dada en un territori com Verdun que ofereix 0 places d’ensenyaments postobligatoris (Batxillerat i Cicles Formatius) i només ofereix places d’ensenyament concertat en l’etapa secundària . Quan fèiem la pregunta sobre “com a professional del territori, com penses que podem contribuir des dels diferents projectes educatius a consolidar una xarxa i un teixit comunitari fort al Verdun” cap resposta posava el focus en les institucions i en els recursos que haurien de destinar. Com estem veient també pot ser una font de desavantatge.
Continuem en el nostre argumentari posant diversos exemples més, a Catalunya, el Síndic de Greuges va posar de manifest en el seu informe de juny de 2014 les conseqüències de l’accés desigual al lleure educatiu i les activitats complementàries i colònies escolars.
“manca de participació, [...] també està condicionada per altres factors de desigualtat. [...] Per entendre la privació en l’accés, aquesta recerca remet a condicionants relacionats amb les característiques del territori, les dels centres escolars, les de l’oferta, les de les famílies i les dels infants. [...] Així, per exemple, per classe social, les desigualtats en la participació en les activitats extraescolars esportives entre els grups ocupacionals més i menys ben posicionats són de més de 30 punts percentuals”.
Si ens centrem a garantir una igualtat i una equitat d’accés a les oportunitats educatives, en aquests moments i segons dades de la iniciativa americana Expanded Schools, en els infants de dotze anys s’ha produït una bretxa de 6.000 hores de diferència entre la infància que té més oportunitats i la que menys . Podem veure els efectes de totes aquestes dades a l’article “Cinc mapes que potser no has vist sobre la desigualtat a Barcelona” del diari “Crític” o un recull de mapes ens expliquen les diferències abismals entre barris segons la renda 'per capita', l'atur, l'esperança de vida, els embarassos entre adolescents i la població amb estudis universitaris. Donant una ullada a l’article comprovarem que els barris amb rendes més baixes de la ciutat tenen una renda set vegades inferior als barris de rendes més altes, nou anys menys d'esperança de vida, set vegades més atur, deu vegades menys persones universitàries i cinc vegades més embarassos adolescents que la mitja de la ciutat.
També l’Agència de Salut Pública (2016) detecta un índex de renda familiar disponible considerablement inferior al de Barcelona, la percepció de certa manca d’hàbits saludables entre la població del barri posant especialment èmfasi en els infants (el percentatge de persones amb sobrepès i obesitat és superior a la resta de la ciutat), l’augment del tràfic i el consum de drogues entre els adolescents i joves i que els embarassos en adolescents són més freqüents.
Tot això, en resum, ens deixa en un escenari desigual amb altres territoris de la ciutat. Per tant, entrem a veure què podem fer amb les opcions que ja ofereix el territori, com podem millorar aquestes oportunitats educatives des de baix.
“No tenir cobertes les necessitats bàsiques, dificulten molt poder seguir amb una vida mínimament estructurada. D’altra banda hi ha molta necessitat de parlar, d’escolta. Moltes vegades trobem que les famílies no tenen espais on poder “vomitar” el que tenen dins per poder continuar i alleugerir el pes de les càrregues.” [A. Cañamares, entrevista]

5.2. Segona mirada: El Centre Obert
Dins d’aquest apartat, i com hem dit abans, entrarem a raonar sobre com millorar aquestes oportunitats educatives i com aquestes es poden construir des del col·lectiu. El cas més proper i que entrarem a descriure és el del Centre Obert.
5.2.1. Descripció i ubicació del projecte
Seguim aquest diagnòstic i aterrem en el servei de CO que liderarà la proposta de transformació. Com a educador d’aquest servei veiem que hi ha llums i ombres en la pràctica educativa però l’equip educatiu està en un constant procés de reflexió, perquè com diu Alexia; “cada setmana i durant el curs tenim diversos moments per avaluar la nostra tasca, els projectes i l’equip en general”. En canvi, sempre ha estat també una invariable el plantejament del treball comunitari tot i que també “amb els grups del CO aquesta mirada es treballa poc”. Com podem teixir xarxes amb la resta d’agents educatius del territori, com podem acompanyar als infants i adolescents dins d’aquesta xarxa perquè la coneguin o perquè l’aprofitin són exemples de debats que s’han intentat respondre.
Els serveis de CO són un “servei d’atenció a la infància i a l’adolescència i les seves famílies”, en “entorns d’exclusió social” fent una tasca “educativa i preventiva des del vessant de l’educació social especialitzada durant el temps lliure” i on resulta clau “apostar per una socialització àmplia, plural, flexible, diversa, capaç de produir models d’integració i de convivència positiva” [FEDAIA , 2009:6]. És a dir, tenen una funció social ubicada entre la cura, l’educació, la prevenció i el control. Aquest servei parteix de la idea que la realitat dels infants, dels adolescents i de les seves famílies (d’aquells que hem categoritzat com “en risc social”) està desbordada, Alexia apunta que “la situació econòmica és complicada. Els indicadors ens diuen que hi ha moltes persones a l’atur, cobrant pensions o rendes garantides molt baixes, desnonaments i pisos ocupats, etc”, Jordi comenta que aquestes famílies lluiten “contra situacions objectivament injustes” i que, per tant, actualment els processos educatius que ofereix la societat no s’ajusten a les necessitats, en concret pels que tenen dificultats d’integració i de socialització.
Si parlem del treball del CO amb l’entorn, cal comentar que l’Alexia apunta que en “un mateix servei podem treballar de manera comunitària amb un o una de les professionals i amb la resta no”, o l’Arnau diu que “tots treballem pel bé de la comunitat però no tots treballem en xarxa, compartim processos o recursos”.
En definitiva, Alexia, ens deixava entreveure una proposta sobre com aterrar aquesta feina comunitària quan diu que “seria ideal poder establir, almenys per barris, acords de com treballem el tema “deures”, de quina manera s’atenen certes situacions greus de mancances”. Aquesta feina ja neix d’establir una necessitat i un diagnòstic compartit i comparteixo que una bona forma de construir una xarxa és compartir necessitats i generar respostes col·lectives.
En aquest apartat, també faré menció breu dels espais comunitaris existents al Verdun. Aquests els podríem classificar de la següent manera:
- Espais centrals on trobaríem principalment la Taula “Verdum Famílies” on tots els agents socioeducatius del territori es troben i reflexionen conjuntament sobre aspectes del territori i preparen espais dirigits a les famílies i a la gent gran. S’estan engegant taules per parlar sobre el treball amb joves o sobre fer un pla de mobilitat.
- Espais més descentralitzats com podrien ser la Taula de Presència liderada per l’Escola Pia Luz Casanova i on conviden altres agents del territori. Aquí es parla d’activitat comunitària però principalment des de la feina que es realitza a l’entitat que convoca.
- Espais “entre entitats” on es poden trobar per resoldre conjuntament alguns aspectes en comú. Podria ser per parlar de cessió d’espais, preparació d’activitats o coordinar casos.
En tots aquests participa el CO però trobo a faltar espais més sectorials com per exemple sobre educació, ocupació o sobre habitatge.
5.2.2. Marc normatiu
Actualment, els CO tenen un espai definit a la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials dintre del Sistema Català de Serveis Socials i tenen, així mateix, una definició de funcions i característiques de funcionament. Els CO també troben el seu encaix a la Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, el Decret 338/1986, de regulació de l’atenció a la infància i adolescència amb alt risc social, i el Decret 27/2003, de l’atenció social primària. Segons la Cartera de Serveis Socials, els CO són serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents, un “servei diürn preventiu, fora de l’horari escolar, que dóna suport, estimula i potencia l’estructuració i el desenvolupament de la personalitat, la socialització, l’adquisició d’aprenentatges bàsics i l’esbarjo ”.
En definitiva, el CO ha de tenir una mirada integradora i normalitzadora, amb la intenció de no crear “guetos”, amb caràcter generador de noves oportunitats des del punt de vista de l’educació social. El CO Muntanyès es troba ubicat en un context de territori socioeconòmic advers, amb possibles contextos familiars complicats i on caldrà prevenir situacions de ruptura amb la família de l’educand i del seu entorn. Alhora, en els CO s’aposta per una intervenció basada en cinc programes socioeducatius que permetin fer un acompanyament integral: l’infant mateix, el grup, la família, el treball en xarxa i el treball amb la comunitat. Per tant, la mirada comunitària està present dins d’aquest acompanyament. Aquests programes socioeducatius es dissenyen mitjançant activitats que tinguin en compte els objectius i la metodologia que cal seguir. La mirada externa del CO Muntanyès es basa en el seu caràcter territorial, ja que manté una forta vinculació amb l’entorn i amb la realitat física i social que l’envolta. Això es caracteritza per:
• “L’infant s’educa en el propi medi. El CO s’ha de fer present en els processos, dinàmiques i realitats que afecten els infants.
• El procés educatiu és una acció comunitària de lluita contra totes les formes de desavantatge social, cultural, escolar dels destinataris, minimitzant els efectes negatius i enriquint i potenciant els positius.
• Realitzar una acollida individualitzada i diferenciada, adequant la intervenció a les necessitats de cada infant o jove”. (FEDAIA, 2009:19)
Per tot això, el treball en xarxa i comunitari resulta imprescindible amb tots els agents socioeducatius que intervenen en un territori per garantir una atenció i un desenvolupament integral de l’infant. Com comentava l’Alexia al grup de discussió, “No podem treballar tenint la mentalitat que la feina que es fa fora de l’escola treu feina a la qual es fa dins. El treball és horitzontal, entre iguals i amb objectius compartits, el desenvolupament i el creixement de l’infant”.
5.2.3. Característiques dels destinataris
Entrem a parlar dels destinataris del CO extraient dades facilitades per la coordinació del projecte. Per dades que hem pogut compartir seria el tercer projecte d’educació del Verdun amb major població atesa menor d’edat, després de l’Escola Pia Luz Casanova i Escola Sant Ferran. Sobre un total de 228 infants i adolescents atesos durant el curs 2018-2019 tindrem:
- 157 infants tenen menys de 12 anys i 71 són adolescents amb 12 anys o més. El 47,36% són dones i lògicament el 52,64% són homes.
- Prop del 40% de les famílies del CO són població nascuda fora del territori espanyol. Entre el grup d’adolescents puja al 45%.
- El 63% són casos atesos actualment pels Centres de Serveis Socials del territori (ja sigui Verdum-Prosperitat-Guineueta o ja sigui Roquetes-Trinitat Nova-Canyelles) i aquest percentatge puja fins al 70% en el grup d’adolescents. Amb l’EAIA de Nou Barris estem al voltant d’un 10% de casos que treballem de forma coordinada entre el grup d’adolescents.
- Com a indicador d’ingressos econòmics familiars, els hi han concedit el 90% d’ajut econòmic per la Campanya de Vacances de l’Ajuntament de Barcelona al 92% de les famílies. La resta del percentatge són famílies que no fan activitats d’estiu amb nosaltres o els hi han concedit un import inferior. Només 1 família té uns ingressos per sobre d’aquest llindar de 9000€ per membre de la unitat familiar.
- El percentatge d’adolescents atesos que han repetit algun curs de primària o secundària és d’un 35%. En una reunió d’equip vam intentar fer un càlcul, dins del grup d’adolescents que suspenien 2 assignatures o menys, i sabent que podien haver-hi algunes desviacions, ens va sortir la dada aproximada d’un 20% dels adolescents atesos. Ens va semblar una dada “per reflexionar i abordar plegades”.
Indicar que ens agradaria disposar de més dades amb les quals poder observar però no les tenim totalment observades i per aquest motiu em sembla poc rigorós esmentar-les. Per exemple, el percentatge de persones que estan a l’atur, quines cobren algun tipus de prestació com la renda mínima garantida, famílies nombroses o monoparentals...
Per tot el que hem mencionat anteriorment, comentar que estem amb una població prou nombrosa quantitativament per a comentar que tenen uns ingressos molt baixos, són famílies que ja estan dins de la xarxa dels serveis socials i que cal ampliar els coneixements liderats des de l’àmbit escolar. En aquest segon apartat és on podem fer molta feina conjunta amb les escoles. Amb el primer, caldrà estructurar propostes i alternatives apoderadores més enllà de les mirades purament econòmiques perquè aquests tenen una solució més complexa i estructural.

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-En aquest apartat posem el punt en les connexions entre l’educació social comunitària i el territori del Verdun, posant de manifest la necessitat de generar punts en comú per tal millorar i sistematitzar la connexió i treball en xarxa entre els diferents agents educatius del territori de Verdun. Per tant, seleccionarem i filtrarem la informació obtinguda i la posarem a disposició dels objectius de la investigació. Aquest diagnòstic tindrà dos grans apartats que he desenvolupat per la seva importància. El primer apartat pretén oferir un retrat del barri a través de les fonts documentals i les mirades de les persones que treballen al territori. El segon apartat desenvoluparà el CO com a institució i com a agent actiu dins d’aquesta xarxa.
+En aquest apartat posem el punt en les connexions entre l’educació social comunitària i el territori del Verdun, posant de manifest la necessitat de generar punts en comú per tal millorar i sistematitzar la connexió i treball en xarxa entre els diferents agents educatius del territori de Verdun. Per tant, seleccionarem i filtrarem la informació obtinguda i la posarem a disposició dels objectius de la investigació. Aquest diagnòstic tindrà dos grans apartats que hem desenvolupat per la seva importància. El primer apartat pretén oferir un retrat del barri a través de les fonts documentals i les mirades de les persones que treballen al territori. El segon apartat desenvoluparà el CO com a institució i com a agent actiu dins d’aquesta xarxa.
 == Primera mirada: Descripció de l’entorn ==
-Començaré aquest apartat apropant de forma breu, la història i acompanyant una anàlisi del context on s’ubica la investigació, Verdun. En aquest eix comentaré algunes dades estadístiques que m’han semblat important destacar. Aquest primer apartat és important en el moment que volem millorar les oportunitats educatives que ofereix el territori des d’una mirada de l’educació comunitària. Per tant, està totalment connectat amb la temàtica de la recerca.
+Comencem aquest apartat apropant de forma breu, la història i acompanyant una anàlisi del context on s’ubica el projecte, Verdun. En aquest eix comentem algunes dades estadístiques importants a destacar. Aquest primer apartat és important en el moment que volem millorar les oportunitats educatives que ofereix el territori des d’una mirada de l’educació comunitària. Per tant, està totalment connectat amb el projecte.<br />
 Com a dades importants cal destacar que el Verdun té 12.353 habitants amb una densitat neta de 520,3 habitants/hectàrea que el deixa en el quart de setanta-un barris més dens de la ciutat . Densitat nascuda als anys 50 al moment que es va promoure el “barraquisme vertical ” amb habitatges de baix cost d’entre 17 i 40 metres. La regeneració de tot el barri s’inicià a partir del 1987 i encara dura fins als nostres dies on s’han anat enderrocant els vells edificis i substituint per nous habitatges. Des de llavors, aquesta profunda remodelació del barri ha permès guanyar, nous espais públics, equipaments i serveis.
-En definitiva, al territori no s’ha tingut una planificació urbanística que hagi posat la vida de les veïnes i veïns al centre. Això es nota en l’absència d’espais interiors verds, voreres estretes, o la falta d’alguns equipaments importants com per exemple, un CAP, una escola pública bressol o falta de places d’educació secundària obligatòria i postobligatòria.
+Com a dades importants cal destacar que el Verdun té 12.353 habitants amb una densitat neta de 520,3 habitants/hectàrea que el deixa en el quart de setanta-un barris més dens de la ciutat<sup>1</sup>. Densitat nascuda als anys 50 al moment que es va promoure el “barraquisme vertical<sup>2</sup>” amb habitatges de baix cost d’entre 17 i 40 metres. La regeneració de tot el barri s’inicià a partir del 1987 i encara dura fins als nostres dies on s’han anat enderrocant els vells edificis i substituint per nous habitatges. Des de llavors, aquesta profunda remodelació del barri ha permès guanyar, nous espais públics, equipaments i serveis.<br />
-Per tot això que hem pogut destacar, podem deduir que el teixit associatiu del territori, en alguns casos és insuficient. Insuficient des del punt de vista comparatiu amb altres territoris de la ciutat però cal tenir en compte que a les entrevistes realitzades, a la pregunta de si l’educació comunitària havia “millorat, en els darrers anys” la resposta unitària era que s’havia “millorat molt ”.
-En aquests moments i segons l’informe “Dades clau sobre infància i adolescència a Barcelona” editat el desembre del 2017 per l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona, al Verdun viuen 1936 menors de 17 anys (15,65%). Lleugerament per sobre de la mitjana de tota la ciutat que es trobaria al voltant del 15%. Aquesta dada en un territori com Verdun que ofereix 0 places d’ensenyaments postobligatoris (Batxillerat i Cicles Formatius) i només ofereix places d’ensenyament concertat en l’etapa secundària . Quan fèiem la pregunta sobre “com a professional del territori, com penses que podem contribuir des dels diferents projectes educatius a consolidar una xarxa i un teixit comunitari fort al Verdun” cap resposta posava el focus en les institucions i en els recursos que haurien de destinar. Com estem veient també pot ser una font de desavantatge.
+En definitiva, al territori no s’ha tingut una planificació urbanística que hagi posat la vida de les veïnes i veïns al centre. Això es nota en l’absència d’espais interiors verds, voreres estretes, o la falta d’alguns equipaments importants com per exemple, un CAP, una escola pública bressol o falta de places d’educació secundària obligatòria i postobligatòria.<br />
 Continuem en el nostre argumentari posant diversos exemples més, a Catalunya, el Síndic de Greuges va posar de manifest en el seu informe de juny de 2014 les conseqüències de l’accés desigual al lleure educatiu i les activitats complementàries i colònies escolars.
-“manca de participació, [...] també està condicionada per altres factors de desigualtat. [...] Per entendre la privació en l’accés, aquesta recerca remet a condicionants relacionats amb les característiques del territori, les dels centres escolars, les de l’oferta, les de les famílies i les dels infants. [...] Així, per exemple, per classe social, les desigualtats en la participació en les activitats extraescolars esportives entre els grups ocupacionals més i menys ben posicionats són de més de 30 punts percentuals”.
+<small>“manca de participació, [...] també està condicionada per altres factors de desigualtat. [...] Per entendre la privació en l’accés, aquesta recerca remet a condicionants relacionats amb les característiques del territori, les dels centres escolars, les de l’oferta, les de les famílies i les dels infants. [...] Així, per exemple, per classe social, les desigualtats en la participació en les activitats extraescolars esportives entre els grups ocupacionals més i menys ben posicionats són de més de 30 punts percentuals”.</small><br />
-Si ens centrem a garantir una igualtat i una equitat d’accés a les oportunitats educatives, en aquests moments i segons dades de la iniciativa americana Expanded Schools, en els infants de dotze anys s’ha produït una bretxa de 6.000 hores de diferència entre la infància que té més oportunitats i la que menys . Podem veure els efectes de totes aquestes dades a l’article “Cinc mapes que potser no has vist sobre la desigualtat a Barcelona” del diari “Crític” o un recull de mapes  ens expliquen les diferències abismals entre barris segons la renda 'per capita', l'atur, l'esperança de vida, els embarassos entre adolescents i la població amb estudis universitaris. Donant una ullada a l’article comprovarem que els barris amb rendes més baixes de la ciutat tenen una renda set vegades inferior als barris de rendes més altes, nou anys menys d'esperança de vida, set vegades més atur, deu vegades menys persones universitàries i cinc vegades més embarassos adolescents que la mitja de la ciutat.
-També l’Agència de Salut Pública (2016) detecta un índex de renda familiar disponible considerablement inferior al de Barcelona, la percepció de certa manca d’hàbits saludables entre la població del barri posant especialment èmfasi en els infants (el percentatge de persones amb sobrepès i obesitat és superior a la resta de la ciutat), l’augment del tràfic i el consum de drogues entre els adolescents i joves i que els embarassos en adolescents són més freqüents.
+Si ens centrem a garantir una igualtat i una equitat d’accés a les oportunitats educatives, en aquests moments i segons dades de la iniciativa americana Expanded Schools, en els infants de dotze anys s’ha produït una bretxa de 6.000 hores de diferència entre la infància que té més oportunitats i la que menys<sup>4</sup>. Podem veure els efectes de totes aquestes dades a l’article “Cinc mapes que potser no has vist sobre la desigualtat a Barcelona” del diari “Crític” o un recull de mapes<sup>5</sup> ens expliquen les diferències abismals entre barris segons la renda 'per capita', l'atur, l'esperança de vida, els embarassos entre adolescents i la població amb estudis universitaris. Donant una ullada a l’article comprovarem que els barris amb rendes més baixes de la ciutat tenen una renda set vegades inferior als barris de rendes més altes, nou anys menys d'esperança de vida, set vegades més atur, deu vegades menys persones universitàries i cinc vegades més embarassos adolescents que la mitja de la ciutat.<br />
 Tot això, en resum, ens deixa en un escenari desigual amb altres territoris de la ciutat. Per tant, entrem a veure què podem fer amb les opcions que ja ofereix el territori, com podem millorar aquestes oportunitats educatives des de baix.
-“No tenir cobertes les necessitats bàsiques, dificulten molt poder seguir amb una vida mínimament estructurada. D’altra banda hi ha molta necessitat de parlar, d’escolta. Moltes vegades trobem que les famílies no tenen espais on poder “vomitar” el que tenen dins per poder continuar i alleugerir el pes de les càrregues.” [A. Cañamares, entrevista]
+També l’Agència de Salut Pública (2016) detecta un índex de renda familiar disponible considerablement inferior al de Barcelona, la percepció de certa manca d’hàbits saludables entre la població del barri posant especialment èmfasi en els infants (el percentatge de persones amb sobrepès i obesitat és superior a la resta de la ciutat), l’augment del tràfic i el consum de drogues entre els adolescents i joves i que els embarassos en adolescents són més freqüents.<br />
 == Segona mirada: El Centre Obert ==
-Dins d’aquest apartat, i com hem dit abans, entrarem a raonar sobre com millorar aquestes oportunitats educatives i com aquestes es poden construir des del col·lectiu. El cas més proper i que entrarem a descriure és el del Centre Obert.
+Dins d’aquest apartat, i com hem dit abans, entrem a raonar sobre com millorar aquestes oportunitats educatives i com aquestes es poden construir des del col·lectiu. El cas més proper i que entrarem a descriure és el del Centre Obert.
 === Descripció i ubicació del projecte ===
@@ Línia 47: / Línia 54: @@
 == Notes aclaratòries ==

← Versió més antiga		Revisió del 14:57, 29 juny 2019
Línia 47:		Línia 47:

	== Notes aclaratòries ==		== Notes aclaratòries ==
−
−
−	~~== Referències ==~~

← Versió més antiga		Revisió del 14:29, 29 juny 2019
Línia 42:		Línia 42:
	Indicar que ens agradaria disposar de més dades amb les quals poder observar però no les tenim totalment observades i per aquest motiu em sembla poc rigorós esmentar-les. Per exemple, el percentatge de persones que estan a l’atur, quines cobren algun tipus de prestació com la renda mínima garantida, famílies nombroses o monoparentals...		Indicar que ens agradaria disposar de més dades amb les quals poder observar però no les tenim totalment observades i per aquest motiu em sembla poc rigorós esmentar-les. Per exemple, el percentatge de persones que estan a l’atur, quines cobren algun tipus de prestació com la renda mínima garantida, famílies nombroses o monoparentals...
	Per tot el que hem mencionat anteriorment, comentar que estem amb una població prou nombrosa quantitativament per a comentar que tenen uns ingressos molt baixos, són famílies que ja estan dins de la xarxa dels serveis socials i que cal ampliar els coneixements liderats des de l’àmbit escolar. En aquest segon apartat és on podem fer molta feina conjunta amb les escoles. Amb el primer, caldrà estructurar propostes i alternatives apoderadores més enllà de les mirades purament econòmiques perquè aquests tenen una solució més complexa i estructural.		Per tot el que hem mencionat anteriorment, comentar que estem amb una població prou nombrosa quantitativament per a comentar que tenen uns ingressos molt baixos, són famílies que ja estan dins de la xarxa dels serveis socials i que cal ampliar els coneixements liderats des de l’àmbit escolar. En aquest segon apartat és on podem fer molta feina conjunta amb les escoles. Amb el primer, caldrà estructurar propostes i alternatives apoderadores més enllà de les mirades purament econòmiques perquè aquests tenen una solució més complexa i estructural.
		+
		+	== Notes aclaratòries ==
		+
		+
		+	== Referències ==

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-. DIAGNÒSTIC DE LA SITUACIÓ
+En aquest apartat posem el punt en les connexions entre l’educació social comunitària i el territori del Verdun, posant de manifest la necessitat de generar punts en comú per tal millorar i sistematitzar la connexió i treball en xarxa entre els diferents agents educatius del territori de Verdun. Per tant, seleccionarem i filtrarem la informació obtinguda i la posarem a disposició dels objectius de la investigació. Aquest diagnòstic tindrà dos grans apartats que he desenvolupat per la seva importància. El primer apartat pretén oferir un retrat del barri a través de les fonts documentals i les mirades de les persones que treballen al territori. El segon apartat desenvoluparà el CO com a institució i com a agent actiu dins d’aquesta xarxa.
-En aquest apartat comencem a posar el punt en les connexions entre l’educació social comunitària i el territori del Verdun, posant de manifest la necessitat de generar punts en comú per tal millorar i sistematitzar la connexió i treball en xarxa entre els diferents agents educatius del territori de Verdun. Per tant, seleccionarem i filtrarem la informació obtinguda de la revisió documental, del grup de discussió i de les entrevistes, i la posarem a disposició dels objectius de la investigació. Aquest diagnòstic tindrà dos grans apartats que he desenvolupat per la seva importància. El primer apartat pretén oferir un retrat del barri a través de les fonts documentals i les mirades de les persones que treballen al territori. El segon apartat desenvoluparà el CO com a institució i com a agent actiu dins d’aquesta xarxa.
-.1. Primera mirada: Descripció de l’entorn
+== Primera mirada: Descripció de l’entorn ==
 Començaré aquest apartat apropant de forma breu, la història i acompanyant una anàlisi del context on s’ubica la investigació, Verdun. En aquest eix comentaré algunes dades estadístiques que m’han semblat important destacar. Aquest primer apartat és important en el moment que volem millorar les oportunitats educatives que ofereix el territori des d’una mirada de l’educació comunitària. Per tant, està totalment connectat amb la temàtica de la recerca.
 Com a dades importants cal destacar que el Verdun té 12.353 habitants amb una densitat neta de 520,3 habitants/hectàrea que el deixa en el quart de setanta-un barris més dens de la ciutat . Densitat nascuda als anys 50 al moment que es va promoure el “barraquisme vertical ” amb habitatges de baix cost d’entre 17 i 40 metres. La regeneració de tot el barri s’inicià a partir del 1987 i encara dura fins als nostres dies on s’han anat enderrocant els vells edificis i substituint per nous habitatges. Des de llavors, aquesta profunda remodelació del barri ha permès guanyar, nous espais públics, equipaments i serveis.
@@ Línia 14: / Línia 14: @@
 “No tenir cobertes les necessitats bàsiques, dificulten molt poder seguir amb una vida mínimament estructurada. D’altra banda hi ha molta necessitat de parlar, d’escolta. Moltes vegades trobem que les famílies no tenen espais on poder “vomitar” el que tenen dins per poder continuar i alleugerir el pes de les càrregues.” [A. Cañamares, entrevista]
-.2. Segona mirada: El Centre Obert
+== Segona mirada: El Centre Obert ==
 Dins d’aquest apartat, i com hem dit abans, entrarem a raonar sobre com millorar aquestes oportunitats educatives i com aquestes es poden construir des del col·lectiu. El cas més proper i que entrarem a descriure és el del Centre Obert.
-.2.1. Descripció i ubicació del projecte
 Seguim aquest diagnòstic i aterrem en el servei de CO que liderarà la proposta de transformació. Com a educador d’aquest servei veiem que hi ha llums i ombres en la pràctica educativa però l’equip educatiu està en un constant procés de reflexió, perquè com diu Alexia; “cada setmana i durant el curs tenim diversos moments per avaluar la nostra tasca, els projectes i l’equip en general”. En canvi, sempre ha estat també una invariable el plantejament del treball comunitari tot i que també “amb els grups del CO aquesta mirada es treballa poc”. Com podem teixir xarxes amb la resta d’agents educatius del territori, com podem acompanyar als infants i adolescents dins d’aquesta xarxa perquè la coneguin o perquè l’aprofitin són exemples de debats que s’han intentat respondre.
 Els serveis de CO són un “servei d’atenció a la infància i a l’adolescència i les seves famílies”, en “entorns d’exclusió social” fent una tasca “educativa i preventiva des del vessant de l’educació social especialitzada durant el temps lliure” i on resulta clau “apostar per una socialització àmplia, plural, flexible, diversa, capaç de produir models d’integració i de convivència positiva” [FEDAIA , 2009:6]. És a dir, tenen una funció social ubicada entre la cura, l’educació, la prevenció i el control. Aquest servei parteix de la idea que la realitat dels infants, dels adolescents i de les seves famílies (d’aquells que hem categoritzat com “en risc social”) està desbordada, Alexia apunta que “la situació econòmica és complicada. Els indicadors ens diuen que hi ha moltes persones a l’atur, cobrant pensions o rendes garantides molt baixes, desnonaments i pisos ocupats, etc”, Jordi comenta que aquestes famílies lluiten “contra situacions objectivament injustes” i que, per tant, actualment els processos educatius que ofereix la societat no s’ajusten a les necessitats, en concret pels que tenen dificultats d’integració i de socialització.
@@ Línia 26: / Línia 27: @@
 -	Espais “entre entitats” on es poden trobar per resoldre conjuntament alguns aspectes en comú. Podria ser per parlar de cessió d’espais, preparació d’activitats o coordinar casos.
 En tots aquests participa el CO però trobo a faltar espais més sectorials com per exemple sobre educació, ocupació o sobre habitatge.
-.2.2. Marc normatiu
 Actualment, els CO tenen un espai definit a la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials dintre del Sistema Català de Serveis Socials i tenen, així mateix, una definició de funcions i característiques de funcionament. Els CO també troben el seu encaix a la Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, el Decret 338/1986, de regulació de l’atenció a la infància i adolescència amb alt risc social, i el Decret 27/2003, de l’atenció social primària. Segons la Cartera de Serveis Socials, els CO són serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents, un “servei diürn preventiu, fora de l’horari escolar, que dóna suport, estimula i potencia l’estructuració i el desenvolupament de la personalitat, la socialització, l’adquisició d’aprenentatges bàsics i l’esbarjo ”.
 En definitiva, el CO ha de tenir una mirada integradora i normalitzadora, amb la intenció de no crear “guetos”, amb caràcter generador de noves oportunitats des del punt de vista de l’educació social. El CO Muntanyès es troba ubicat en un context de territori socioeconòmic advers, amb possibles contextos familiars complicats i on caldrà prevenir situacions de ruptura amb la família de l’educand i del seu entorn. Alhora, en els CO s’aposta per una intervenció basada en cinc programes socioeducatius que permetin fer un acompanyament integral: l’infant mateix, el grup, la família, el treball en xarxa i el treball amb la comunitat. Per tant, la mirada comunitària està present dins d’aquest acompanyament. Aquests programes socioeducatius es dissenyen mitjançant activitats que tinguin en compte els objectius i la metodologia que cal seguir. La mirada externa del CO Muntanyès es basa en el seu caràcter territorial, ja que manté una forta vinculació amb l’entorn i amb la realitat física i social que l’envolta. Això es caracteritza per:
@@ Línia 33: / Línia 35: @@
 •	Realitzar una acollida individualitzada i diferenciada, adequant la intervenció a les necessitats de cada infant o jove”. (FEDAIA, 2009:19)
 Per tot això, el treball en xarxa i comunitari resulta imprescindible amb tots els agents socioeducatius que intervenen en un territori per garantir una atenció i un desenvolupament integral de l’infant. Com comentava l’Alexia al grup de discussió, “No podem treballar tenint la mentalitat que la feina que es fa fora de l’escola treu feina a la qual es fa dins. El treball és horitzontal, entre iguals i amb objectius compartits, el desenvolupament i el creixement de l’infant”.
-.2.3. Característiques dels destinataris
 Entrem a parlar dels destinataris del CO extraient dades facilitades per la coordinació del projecte. Per dades que hem pogut compartir seria el tercer projecte d’educació del Verdun amb major població atesa menor d’edat, després de l’Escola Pia Luz Casanova i Escola Sant Ferran. Sobre un total de 228 infants i adolescents atesos durant el curs 2018-2019 tindrem:
 -	157 infants tenen menys de 12 anys i 71 són adolescents amb 12 anys o més. El 47,36% són dones i lògicament el 52,64% són homes.