Referències documentals

De Verdum720
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En aquest apartat trobarem la bibliografia consultada i que inspira aquest espai wiki.

Llibres, articles i documents

  • Agència de Salut Pública. (2016). Salut als barris. Diagnòstic Verdun. Recuperat de novembre de: http://www.aspb.cat/wp-content/uploads/2016/07/Diag_Verdun_final-1.pdf
  • Agud, I. (2014). Participació infantil i educació. Escola, lleure i consells d'infants = Children's participation and education. School, leisure and child's councils. Barcelona: Universitat de Barcelona. Vist a: http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/57543/1/IAM_TESI.pdf
  • Arnaus, R. (1996). Complicitat i interpretació. El relat d’una etnografia educativa. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona
  • ASEDES (2007). Documentos profesionalizadores: definición de educación social, Código deontológico del educador y de la educadora social. Catálogo de funciones y competencias de la educadora i el educador social. Recuperat de: http://www.eduso.net/archivo/docdow.php?id=143
  • Aznar, L. i Picazo, S. (15 de maig de 2019). “Cinc mapes que potser no has vist sobre la desigualtat a Barcelona”. El Crític. Recuperat de: https://www.elcritic.cat/dades/cinc-mapes-que-potser-no-has-vist-sobre-la-desigualtat-a-barcelona-24794
  • Bartolomé Pina, M. (1990). “La investigación cooperativa”. En M. Bartolomé y Ma. T. Anguera (coord..): La investigación cooperativa una vía para la innovación en la Universidad. Barcelona: PPU.
  • Bartolomé, Pina M. (1994). “La investigación cooperativa”. A: V. García Hoz. Problemas y métodos de investigación en educación personalizada (pàg. 385). Madrid: Rialp.
  • Bowlby, J. (1997). El vínculo afectivo. Barcelona: Paidós.
  • Buxeda, F. (2012). Pare Manel, Més a prop de la terra que del cel. Barcelona: Angle Editorial
  • Canimas, J. (2011). Ética aplicada a la educación social. Barcelona: UOC.
  • Casas, F. (1996). Bienestar social. Una introducción psicosociológica. Barcelona: PPU.
  • Casas, F. (1999). “Infància i participació en el marc de la ciutat”. A Per una ciutat compromesa amb l’educació. Ajuntament de Barcelona. VI. 1 , pp. 466-480.
  • Civis, M. (2018). Desenvolupant el potencial educatiu de la comunitat. Barcelona: Fundació Jaume Bofill. Recuperat de: https://www.educacio360.cat/wp-content/uploads/2018/06/Presentaci%C3%B3-Mireia-C.-Autoexplicatiu.pdf
  • Collado, M. i Samper, S. (2018). L’educació a temps complet al Regne Unit extended schools. Barcelona: Fundació Jaume Bofill. Vist a: https://www.educacio360.cat/wp-content/uploads/2018/02/Cas-Gran-Bretanya.pdf
  • Esteban, M. (2018). Personalització de l’aprenentatge. Barcelona: Fundació Jaume Bofill. Recuperat de: https://www.educacio360.cat/wp-content/uploads/2018/06/Presentaci%C3%B3-PersonalitzacioAprenentatge.pdf
  • FEDAIA (2009). Definició de Centre Obert amb criteris de qualitat. Barcelona. Vist a: http://www.fedaia.org/sites/fedaia/files/uploads/101001_llibret__model_centres_oberts_fedaia.pdf
  • Folch, R. (15 de maig de 2019). “Un segle de barraquisme”. Sostenible.cat de la Diputació de Barcelona. Recuperat de: https://www.sostenible.cat/opinio/un-segle-de-barraquisme
  • Freire, P. (2012). Pedagogía del oprimido. España: Siglo XXI
  • Fundació Pare Manel (2016). Memòria 2015 entregada a la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència. Barcelona: no publicat
  • Generalitat de Catalunya. Departament d’Acció Social i Ciutadania (2008). “La infància, des d’una nova perspectiva de drets i d’atenció”. Quaderns d’Acció Social i Ciutadania. Revista d’informació, anàlisi i investigacions socials. nº2.
  • Hall, S. (1975), Adolescencia. Vol 1, Nueva York:Ayer Company Pubishers, pp VII-XIX. [Primera edición en inglés, 1904]
  • Llei 14/2010, del 27 de maig, dels Drets i les Oportunitats en la Infància i l’Adolescència. Diari Oficial de la Generalitat de núm. 5641, de 02.06.2010, pàg. 42475
  • Margalit, A. (1997). La sociedad decente. Barcelona: Paidós.
  • Mas, M. (2018). La igualtat d’oportunitats educatives en els ecosistemes d’Educació 360. Barcelona: Fundació Jaume Bofill. Recuperat de: https://www.educacio360.cat/wp-content/uploads/2018/05/3.-Sessi%C3%B3-2_Mireia-Mas-i-Oriol-Ripoll_FINAL.pdf
  • Morata, T. (2009). De la Animación sociocultural al Desarrollo Comunitario: su incidencia en el ocio (Tesi doctoral inèdita). Departament de Teoria i Història de l’Educació. Universitat de Barcelona.
  • Morata, T. (2014). “Pedagogia Social Comunitària: un model d’intervenció socioeducativa integral”. Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa, 57, p.13-32
  • Mendoza, R. (2008). La adolescencia como fenómeno cultural. Huelva, España. Universidad de Huelva. Servicio de Publicaciones
  • Panchón, C. (2006). “Infància en situació de risc social”. Temps d’educació. Num. 31. Segon semestre 2006. Universitat de Barcelona
  • Pastor, M. (2012). Violència institucional. Barcelona: UOC.
  • Pérez Luna, E. i Sánchez Carreño, J. (2005). “La educación comunitaria: Una concepción des de la Pedagogía de la Esperanza de Paulo Freire”. Revista Venezolana de Ciencias Sociales. vol. 9, núm. 2, pp. 317-329. Recuperat de http://www.redalyc.org/pdf/309/30990205.pdf
  • Rizo López, A.E. (2006). “¿A qué llamamos exclusión social?”. Revista Latinoamericana Polis. vol. 15, Recuperat de: https://journals.openedition.org/polis/5007
  • San Román, T. (1996). Los muros de la separación. Bellaterra: Servei de publicacions de la UAB.
  • Síndic de Greuges de Catalunya. (2014). Informe sobre els drets dels infants al lleure educatiu i a les sortides i colònies escolars. Vist a: http://www.sindic.cat/site/unitFiles/3687/Informe%20sobre%20el%20lleure%20educatiu.pdf
  • Sintes, E. (2018). Connectar temps i espais. Barcelona: Fundació Jaume Bofill. Recuperat de: https://www.educacio360.cat/wp-content/uploads/2018/06/Presentaci%C3%B3-Elena-Sintes.pdf
  • Tonucci, F. (1996). La ciudad de los niños, un modo nuevo de pensar la ciudad. Buenos aires: Losada-UNICEF Argentina.
  • Trujillo Reyes, B.F. (2014). “Experiencia y educación. Una relectura de temas clásicos”. Revista Mexicana de Investigación Educativa, vol. 19, Núm. 62, PP. 885-892 (ISSN: 14056666). Recuperat de: https://www.redalyc.org/html/140/14031461011/
  • Vidal Xifré, M.C. (2010). Mètodes i tècniques d'investigació socioeducativa. Barcelona: FUOC
  • Vilar, J; Planella, J. i Galceran, M. del M. (2003). Límits i possibilitats de l’acció pedagògica en l’educació social [article en línia]. Educació Social (núm. 25, pàg. 10-28). Recuperat de: http://recerca.blanquerna.edu/psitic/url/limits-i-possibilitats-de-laccio-pedagogica-en-leducacio-social/
  • Zimmerman, M. A. (2000). “Empowerment theory: Psychological, organizational and community levels of analysis”. En: J. Rappaport & E. Seidman (Eds.). Handbook of community psychology (p.43-63). New York:Kluwer Academic/Plenum Publishers.

Webgrafia